Biografia
Josep Sarró Condeminas, fill d’Antoni Sarró, natural de Tarragona, capità de la Marina Mercant, i de Teresa Condeminas, nascuda a Barcelona pertanyent a la família de la Naviera Condeminas, va néixer a Barcelona el 28-02-1897. Estudia i passa la seva infància a Tarragona fins a la entrada a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en medicina en 1922. Acabada la carrera inicia un pelegrinatge per diferents llocs de treball.
Fou metge dermatòleg i artista.
Com a metge dermatòleg és un dels pioners de l’especialitat i el primer en aplicar el Neo-Salvarsan nacional, el neo-spirol, per al tractament de la Sífilis. Fou introductor de nous tractaments en afeccions cutànies específiques amb radium i radioteràpia.
Va morir a Barcelona el 01-08-1957.
L’artista
En la seva vessant d’artista cal saber que en 1923 es va casar amb Elisea Palau de Riquer, neboda d’Alexandre de Riquer, reconegut pintor, dibuixant i gravador i que dissenyà mobles, vidrieres i objectes de decoració. Elisea heretà gran quantitat d’obres del seu tiet i dels seus contemporanis. És per això que el jove Sarró va estar, doncs, en contacte directe amb obres d’art d’artistes catalans de primer nivell.
Si valorem les seves ocupacions mèdiques creiem que no tindria temps per dedicar-se a d’altres cursos fora de la medicina. Tot i així, des dels anys 20 va firmar objectes dissenyats o realitzats per ell. Segurament seria autodidacta i s’inspiraria en l’art que veia i que despertava el seu interès: el món dels objectes.
Certament es va decantar per les “Arts de la Terra” (ceràmica, vidre i metalls), però també va fer objectes de talla de fusta.
Va tindre com amics i clients a artistes, per la qual cosa el debat i la inquietud creatives estaven al seu voltant. D’altra banda l’Escola Superior de Bells Oficis, creada en 1914, va potenciar l’amor per les arts decoratives, amb la recuperació de moltes tècniques pràcticament perdudes. És així com s’arribà a la creació d’objectes únics, “d’artista”, que combinaven el gust per la tradició amb els dissenys moderns.
El millor ceramista català del segle XX, Josep Llorens Artigas, fou pacient i amic seu, així com alumne de l’esmentada Escola a partir de 1915.
El vidre esmaltat
Fou la tècnica més utilitzada per Sarró, entre 1929 i 1950. Gots i copes sempre de vidre transparent. Utilitzava o be motius repetitius cobrint la superfície o col·locava un motiu principal.
Un dels objectes més interessants és un got gran amb una dansarina d’estil rus, que ens fa pensar en els Ballets Russos de Diàghilev (1909-1929) que actuaven recurrentment en la ciutat i especialment en el període de la primera guerra mundial (1917-1918) amb temporada estable al Liceu.
Peces
Got troncocònic de base sòlida. Dibuix perfilat en negre d’una ballarina russa en plena actuació: cames flexionades en salt, braços a la cintura i cap inclinat a la dreta. Vestimenta blava amb cinta vermella i cinta groga, faldilla i capa curta oberta amb estola verda caiguda per davant; botes negres i blanques, capell blanc i blau amb cintes de colors.
Recorda els «vidres meravellosos» de Xavier Nogués i Ricard Crespo, signats i datats en el centre de la base. Podria ser que Sarró haguera fet aquesta peça amb Crespo.
Bibliografia
- Galeria de metges Catalans:
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=LKD - Jordi Carreras Barreda. 19/09/2023
- Lectura relacionada: Ballets Russes de Diaghilev y su influencia en el Art Déco. Ministerio de Cultura de la Federación Rusa, Ayto.Salamanca, Fundación Manuel Ramos Andrade (Casa Lis), Universidad Salamanca, 2011-2012.