Benvingut a aquesta pàgina de presentació del vidre esmaltat català que estem elaborant. Volem compartir el treball de tants d’artistes, d’artesans i d’estudiosos de l’art, així com despertar el vostre interés.
El vidre esmaltat català ve de molt lluny, des dels damasquinats dels segles XIII-XIV. No obstant això les comptades peces atribuïdes a Catalunya, per la seva vàlua, estan a varis museus del món, especialment al Museu del Disseny de Barcelona, i a unes poques col·leccions particulars.
En un principi ens centràrem exclusivament en els decoradors o en els tallers de vidre esmaltat dels que teniem peces signades o el testimoni gràfic en publicacions, i que van des de 1916 fins a 1960 aproximadament. En algun cas el testimoni ha estat oral o bé gràfic, però s’ha perdut la pista de la peça.
El límit en el temps, entre d’altres, ens el marcà la substitució del vidre esmaltat pel vidre amb calcomanies o «calques». De més a més cal tenir present una entrada massiva de turisme poc exigent. De tot això en va resultar una davallada del vidre esmaltat català.
Ara, però, hem ampliat el nostre espai amb els antecedents dels vidres esmaltats catalans en l’Època d’Or, és a dir, en el segles XVI i XVII. Són peces senyorials, que, en el millor dels casos hauran omplert les vitrines de certes cases i han suportat guerres, canvis de domicili, canvis de mans cuidadores, trencadisses i d’altres incidències.
Per una altra banda hem d’agraïr especialment a l’especialista de Xavier Nogués i del vidre esmaltat català, Cecília Vidal Maynou, la seva tesi doctoral datada en 1989. El seu va ser un dur treball «després de repassar i comprovar molta bibliografia i de llegir les breus notes que apareixien a la premsa», en revistes i diaris de l’època, així com de recollida de testimonis vivents de decoradors i artistes.