Nogues Casas, Xavier – Crespo Boquera, Ricard

 

Metodològicament hem separat la vida dels creadors dels vidres meravellosos, Crespo i Nogués, per tal de fer més àgil la lectura d’aquesta pàgina. Cal consultar, doncs, la pàgina de Ricard Crespo.

 

Nogués - Crespo
Nogués – Crespo

Infància

Xavier Nogués Casas va néixer a Barcelona en 1873, en el si d’un matrimoni que durà cinquanta-un anys i van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure quatre, tres nois i una noia. Era una família de modestos comerciants.

Formació

Estudià comerç, sense vocació, i en 1890 entrà a l’acadèmia Martínez Altés, de belles arts, on conegué Isidre Nonell. Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia de Pere Borrell on entrà en contacte amb grups d’artistes.

Cap a 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell.

El seu pare preocupat pel futur del seu fill que li ha sortit artista, insinua als altres fills que tinguin consideració i protegeixin els que no tenen res segur (Conxita, la germana i Xavier).

La travessia del desert

L’etapa duríssima dels seus començaments, havent de viure a casa dels pares, dura fins el 1909, amb 36 anys.

Cecília Vidal ens parla que “l’obra de Nogués es troba en estat letàrgic. Es diria que s’hi opera un procés de metamorfosi i tot i que aparentment només en tenim lleugers indicis, s’endevina una intensa i soterrada transformació, que finalment esclatarà a partir del 1910 amb l’inici de la seva col·laboració a PAPITU pel mes de setembre de 1909.”

“Cal, però, extreure de la seva obra la gran lliçó, i aquesta és per damunt de tot l’honestedat, seguida de prop per la paciència, la constància, les ganes de barallar-se amb ell mateix, el coratge i la fe que sempre l’esperonaren, fins i tot en els moments més difícils, per aconseguir finalment allò que es proposà.”

“El seu amic, Francesc Labarta, el qualificava d’artista exemplar, que en definitiva és molt més difícil que ser un gran artista, ja que l’exemplaritat té al seu favor una sèrie de raríssimes qualitats, com l’equilibri, que al llarg de la història només trobem en poquíssims i comptats artistes.”

Artista polifacètic

Xavier Nogués fou un gran artista polifacètic: dibuixant, gravador, pintor, decorador, ceramista, amb aportacions a diferents arts aplicades. Participà en les exposicions organitzades pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), des de 1923 fins el 1929. Així fou a l’Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors (1923), en especial l’Exposition Internacional des Arts Décoratives, celebrada a París (1925) i l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), on fou l’encarregat de la Secció Artística i màxim responsable de l’equip que dissenyà i construí el Poble Espanyol.

Ens va deixar en 1941.

L’Ajuntament de Barcelona va organitzar-li un homenatge al Palau de la Virreina amb una “Exposició Xavier Nogués”, per març-abril de 1967.

Els prolegòmens dels vidres esmaltats

“Els primers gots que s’esmaltaren foren decorats amb els dibuixos que Nogués havia fet per a la llista de vins del Celler de les Galeries Laietanes. Nogués, doncs, no va participar de manera directa en aquelles primeres peces, i és per això que Crespo no en firmà cap, tot i que, quan va caldre repetir-les per encàrrecs diversos, amb el vistiplau de Nogués, ho començà a fer numerant-les, a més a més, per tal de portar-ne un control.”

L’èxit d’aquests gots i el fet que Crespo presentés tres peces de vidre, dos gots del Celler i un gerro a l’Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors, organitzada pel FAD, que tingué lloc el 1923, fou decisiu per al nostre artista.

L’èxit d’aquests primers vidres fou tant gran, que Nogués, empès pels amics i admiradors, decidí, finalment, dur a terme nous projectes. Quan Nogués dibuixà les primeres sèries de borratxets, Santiago Segura ja era mort.”

Santiago Segura, des de les Galeries Laietanes, fou la persona que exercí sobre Nogués una poderosa i benigna influència en la recerca de nous camins que el durien a la realització d’obres importants. “Tenia una precisa i equilibrada visió de l’art i del negoci, va veure abans que ningú les innombrables possibilitats de Nogués i l’esperonà cap a noves aventures.”

Els vidres esmaltats (1924-1928)

“Possiblement la poca transcendència que ha tingut la producció dels vidres esmaltats, dintre de l’obra d’en Nogués, es deu al fet de tractar-se de petites peces, objectes senzills, als quals el seu ús constant fa perdre el respecte, tot i ser manejats amb delicadesa. El fet quotidià i la fàcil destrucció del seu suport contribuí a que aquesta faceta , en el seu moment lloada i reconeguda per tothom, fos en el temps relegada a segon terme, sobretot per la senzillesa i fragilitat del seu material.”

“Quan Nogués s’inicia en la tècnica del vidre esmaltat al foc, ho fa amb el coneixement que l’experiència dona a tot bon professional. Ha observat i estudiat les característiques essencials de les peces sobre les quals ha de deixar la seva empremta. Ha estudiat també l’arabesc adequat que cal adaptar a cada forma. Ha tingut en compte tots els colors que han d’enriquir la superfície, sense fer-la desaparèixer, però a mesura que aprofundim en l’estudi d’aquesta obra, aparentment senzilla i sense pretensions, veiem que no en té res de senzilla ni d’insignificant. (…)

“Els vidres de Nogués i Crespo són especials dintre de la seva senzillesa, perquè han estat tractats com una veritable obra d’art.

El secret dels vidres esmaltats pels dos amics el trobem en el perfecte maridatge de l’art i la tècnica. La producció que Crespo realitzà abans d’associar-se amb Nogués és, pel que fa a la tècnica, perfecta, però mancada d’allò vital que dóna la gràcia de l’esperit. (…)

Josep Llorens Artigas parla del “feliç miracle” a la col·laboració de Nogués i Crespo (…)

El treball dels dos és tant extraordinari perquè és producte i síntesi de dues perfeccions. El mèrit de Ricard Crespo és haver elaborat uns esmalts vitris que s’ajustessin fidelment al color que Nogués havia escollit, i calcular el temps i el grau de cocció de les peces. L’esforç comú, al marge de protagonismes, és model i exemple del que ha de ser el treball en equip, per a obtenir obres autèntiques i belles, tant en el petit com en el gran art.”

Temes i colors

En tot el conjunt dels vidres “hi trobem una gran variació de temes que van, des dels “borratxets”, homenets més aviat petits, rodanxons o esprimatxats, amb grans bigotis i barret, fent tentines, moltes vegades vestits amb pantalons o jaquetes ratllades o a quadres; i les delicades figures femenines, nues o vestides. També hi podem veure ballarines o parelles ballant , músics, escenes de circ, i tota mena de composicions diverses amb figures i paisatges, pescadors, caçadors, ocells, flors, sanefes, vaixells i altres motius per a peces de tipus commemoratius.”

“El contorn dels dibuixos es feia amb grisalla de color gris per al cos i de color sanguina per a les mans i els rostres, grisalla que una vegada assecada, s’omplia dels colors de l’esmalt que els corresponia segons el dibuix. Els colors emprats per Nogués són sempre nets, delicats, amb predomini de blaus agrisats, verds i malves i de tant en tant, ben dosificades, espurnes de groc brillant i vermelló que atorguen als dibuixos un especial caire joiós i festiu.”

Les firmes

Les peces van signades a les bases per Nogués i per Crespo amb una “p.” i una “f.”, que indicaven que el primer ho va pintar, i el segon ho va fer.

Les exposicions

1a exposició – 1924

“Les lloances dels amics i, sobretot, la qualitat de les peces engrescaren a poc a poc a Nogués a celebrar una exposició individual que s’inaugurà el 6 de desembre de 1924, amb 83 peces.(…)

L’exposició Nogués – Crespo fou considerada , per la perfecció tècnica i artística, com el punt culminant de la restauració de la vidrieria catalana, ja que podia comparar-se i competir, abastament, amb les produccions més perfectes de les peces obrades a l’estranger.”[1]

Traslladem algunes de les opinions expressades per Josep Llorens Artigas en les pàgines de la revista “La Mà Trencada”, 1924-12-11, pàgs. 3-4, amb el títol de Els Vidres meravellosos: “Cap cocció és crua o pesada de foc, no hi ha cap espurna d’esmalt bullit, ni ressec ni regalims. Els negres opacs assoleixen un avellutament i una brillantor suau i delicada com no s’ha vist mai a Barcelona. La condició opaca  transparent de cadascun dels esmalts és aprofitada per a ressaltar i fer valdre el seu caràcter. Això dóna al conjunt una harmonia total per mitjà de la sàvia distribució dels espais llisos o esmaltats. Aquesta perfecció en la interpretació, fidelíssima, dóna uns resultats a nivell de meravella, ja que l’obra d’en Nogués no perd ni una sola, ans al contrari, de les seves extraordinàries qualitats estètiques.”

2a exposició – 1926

S’inaugurà el 13 de març de 1926, a les Galeries Laietanes, amb un total de 77 peces. Algunes havien estat exposades dos anys abans. Així mateix continuaren les sèries de gots de borratxets que tant agradaven al públic i els nus femenins.

3a exposició – 1928

La tercera i última exposició també va ser a les Galeries Laietanes a partir del 14 d’abril de 1928. Per una part Nogués presentà un total de 54 models, amb gots, dues plaques de vidre opalí i quatre models de miralls; per una altra part també hi participà Manuel Humbert amb vuit peces úniques i sis gots per a xampany.

 

Una gran peça important de vidre esmaltat de Nogués – Crespo és la claraboia de l’antiga masia Coll, actualment casa Seix, situada a Pallejà, enmig del bosc. Va ser realitzada entre 1927 o 1928.

 


Got “l’ombrel·la”

Vidre incolor bufat emmotllat i esmaltat.
13 x 8,5 cm
Catalunya, 1929.

Forma troncocònica. Escena campestre amb una parella passejant, ell amb capell a la mà i ella a punt d’obrir l’ombrel·la, just per damunt tres ocells estan volant. Al costat oposat una noia assentada a terra i recolzada, duu una ombrel·la oberta. Un arbre sinuós ple de fulletes omple mig got. La gama de 15 colors diferents accentua l’alegria del dia assolellat. A sota la firma en sèpia de Nogués i Crespo.

 

Bibliografia

Llibres

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàgs. 111-414.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, “L’esmalt sobre vidre (1900-1935) Artistes i Artesans”. Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Biblioteca Abad Oliba, MNAC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, vol. II, pàg. 233-235.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués (1873-1941), Fundació Xavier Nogués, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, 2010, pàgs 188-221.

 

Diccionaris – Enciclopèdia

FONTBONA DE VALLESCAR, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 1974, vol. 10, pàg. 566.

RÁFOLS, J.F., Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Edicions Catalanes S.A. y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona – Bilbao, 1980, vol. III, pàg. 828.

Articles

CARRERAS BARREDA, Jordi, El vidre català, Brau edicions, Figueres, 2018, pàgs. 51-52.

 

Ressenyes i exposicions

ANÒNIM, Vidres esmaltats. L’exposició Nogués-Crespo, Gaseta de les Arts, Barcelona, núm.15, 1924-12-15, pàg. 5.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1209867

LLORENS ARTIGAS, Josep, Els vidres meravellosos, Xavier Nogués – Ricard Crespo, La Mà Trencada, Barcelona, 1924-12-11, pàgs. 3-4
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1072117

ANÒNIM, Vidres esmaltats. Les exposicions. Galeries Laietanes. Les Arts i els Artistes, Gaseta de les Arts, Barcelona, núm.46, 1926-04-01, pàgs. 5-6.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1209929

ANÒNIM, Xavier Nogués, el més sensitiu plasmador del característic, D’aquí i d’allà, Barcelona, 1927-10, pàg. 322.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001801

ANÒNIM, Exposicions, Esmalts sobre vidre de Crespo, originals de Nogués i Humbert (fotos), Gaseta de les Arts, Barcelona, 1928-06-01, 2ª època, any 1, pàg. 26.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=584&anyo=1928

DÒRIC, Les arts decoratives a l’exposició Internacional de Barcelona 1929, L’obra dels artistes reunits, Arts i Bells Oficis, 1929-12, pàgs 220-224, 240, 248.
https://ddd.uab.cat/pub/artbelofi/artbelofi_a1929m12.pdf

 

Nogues-Crespo (p._pintat; f._fet)
Nogues-Crespo (p._pintat; f._fet)

 

[1]Extret de Vidal y Maynou, Cecília, Xavier Nogués (1873-1941), Fundació Xavier Nogués, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, 2010, pàg 189-211.