Quer Selves, Francesc

 

Rellevància del personatge

“Ceramista i esmaltador de vidre català. Fou precursor de l’Escola Catalana de Ceràmica Contemporània i mestre de gairebé tots els artistes noucentistes que es dedicaren, encara que esporàdicament, a la decoració ceràmica i esmaltació al foc sobre vidre.”

Nasqué a Sabadell en 1858.

Quer a Burjassot
Quer a Burjassot

Formació

Es formà primer al costat del seu pare, professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, ”i després amb el ceramista Marià Burgués, pare del també ceramista Marian Burgués.

Acabats els seus estudis, anà a perfeccionar-se tècnicament amb Charles l’Hospied a Golfe-Jean (França) i a Saint Valliere, Departament del Drome (França).

 

Trajectòria professional

València

En 1900 es desplaçà a Burjassot (València) reclamat pels germans Bayarri, on “creà la indústria ceràmica Antoni Bayarri Hnos., de la qual portà la direcció artística fins al 1910.

Brasil

En 1910 es traslladà a manufactures Ludolf de Rio de Janeiro, on muntà diverses fàbriques ceràmiques.

Catalunya

En 1914, de retorn a Barcelona, entrà a treballar, com a segon director artístic, a Pujol i Baucis d’Esplugues de Llobregat. Paral·lelament (…) instal·là una nova fàbrica a Cornellà de Llobregat dedicada a la fabricació de mosaic de gres, indústria desconeguda fins aleshores a Catalunya. Aquest negoci acabà ocasionant-li la ruïna econòmica.”

Portugal

Per aquest motiu “hagué d’anar-se’n a Portugal, on impulsà la producció de Cerámicas Lusitania, una de les manufactures més grans d’aquell país, i creà, per la mateixa empresa, una altra fàbrica a Porto.”

L’Escola Superior de Bells Oficis

Participà en nombroses exposicions de l’època, tant individuals com col·lectives, però la seva millor labor fou sens dubte la de professor de l’Escola Superior de Bells Oficis, des d’on guià i orientà les diverses tècniques de decoració ceràmica i de l’esmalt al foc sobre vidre a artistes, que gràcies a ell, adquiriren una sòlida formació tècnica, com Josep Aragay, Josep M. Gol, Llorens Artigas, així com tota una generació de joves artesans.

Quer inicià també artistes tan importants com Feliu Elias, Manuel Humbert, Francesc Domingo i Xavier Nogués, amb qui col·laborà en la realització tècnica de les rajoles del “Celler” de les Galeries Laietanes, amb els plafons de Can Culleretes, amb el fris ceràmic de la Cooperativa de Pinell de Brai, i amb altres peces de ceràmica decorades.

Sovint trobem, sobretot en les peces d’altres artistes en les quals col·laborà, com en el cas de Xavier Nogués, de Teresa Lostau i d’altres, la seva típica marca, una mà, que contràriament al que podria semblar -una al·lusió a l’obrat de la peça (feta a mà)-, fa referència al nom de la santa patrona d’Esplugues, santa Magdalena, lloc on s’havia modelat, pintat i cuit la peça en qüestió.” En ocasions, per contra, podia portar a la base una “Q”.

Lisboa

Es va establí a Lisboa en 1928, on hi “continuà treballant com a ceramista i impartí classes, a més d’instal·lar unes fàbriques de ceràmica a Oporto i a Lisboa, ciutat on morí el 1933.”

 

Exposicions col·lectives

A destacar entre d’altres, la de 1918, a l’Exposició d’Art (Secció del Foment de les Arts Decoratives), celebrada al Palau de Belles Arts de Barcelona, on presentà ceràmica i dinou peces de vidre esmaltat.

En 1919 exposa vidres esmaltats a la Galeria Puig, del 3 al 20 de maig, junt a frescos, dibuixos i ceràmiques de Josep Aragay. Es parla de “vidres de joiosa senzillesa”.

“En 1921 exposà a les Galeries Laietanes, una sèrie de vidres esmaltats al foc, juntament amb les seves alumnes Núria i Euda Solé i Amèrica Cardunets.

A l’Exposició de les Arts Decoratives, que tingué lloc a París el 1925, també hi prengué part amb una sèrie de peces de ceràmica decorada, per les quals obtingué una medalla.”[1]

Quer FAD 1921
Quer FAD 1921

Bibliografia

Diccionaris

RÀFOLS, J.F., Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Edicions Catalanes S.A. y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona – Bilbao, 1980, vol. IV, pàg. 994.

[1] Articles

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàgs. 92-96.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, “L’esmalt sobre vidre (1900-1935) Artistes i Artesans”. Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Biblioteca Abad Oliba, MNAC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, vol. II, pàg. 235-236.

CARRERAS BARREDA, Jordi, “El vidre català”. Col·lecció Eines i feines, Edicions Brau, Girona, 2018, p. 49.

Exposicions i ressenyes

JORI LLOBET, Romà, Ceràmica decorada per En Xavier Nogués, Vell i Nou, Barcelona, 1916-09-15, pàgs. 191-194.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352643

J.F.R., Les Arts Plàstiques – Ferros, dibuixos i ceràmiques de Josep Aragay – Vidres esmaltats de Francesc Quer, La Revista, Barcelona, 1919-06-01, pàg. 153. (gasetilla)
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352279

ANÒNIM, Anuari del FAD, Barcelona, 1921, pàg. 101. (fotos)
https://ddd.uab.cat/pub/fomartdec/fomartdec_a1921v3.pdf

BENET, Rafael, “Vidres i ceràmiques de Francesc Quer, Amèrica Cardunets, Núria i Euda Solé”, La Revista, Barcelona, 1922-02-01, pàg. 44.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352393

MARCO, Santiago, L’Exposició de París, Anuari del FAD, Barcelona, 1924-1925, pàgs. 25-32, làmines XXXI – XXXIII. (fotos)
https://ddd.uab.cat/pub/anufomartdec/anufomartdec_a1924-1925v6-7.pdf

MONTMANY, Antònia i d’altres, Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya (fins l’any 1938), IEC, Barcelona, 1999, pàg. 286. (Galeria Puig)
https://books.google.es/books?id=dgxm-pzG2CMC&pg=PA286&lpg=PA286&dq=quer+selves,+francesc&source=bl&ots=9CBjdQIkIN&sig=ACfU3U1YRFGHNCzX_-pfwlbtThPEOVA88w&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjvuKq4mqDoAhWM5OAKHfU6AHcQ6AEwA3oECAwQAQ#v=onepage&q=quer%20selves%2C%20francesc&f=false