Cirera

La firma Cirera correspon, inicialment, al taller de vidre esmaltat de Genís Cirera Casanovas.

Inicis

Genís va néixer a Badalona l’ú d’octubre de 1890. Sabem que inicialment treballava al forn de Cristalleries Lligé. Després Lligé va obrir una secció de vidre esmaltat per aprofitar les peces defectuoses. Però és a finals de 1931 que tanca la seva secció de vidre esmaltat al foc, de la que Cirera n’era l’encarregat. Es aleshores quan, en 1932, inicia el taller a una habitació de casa seva (c/ Casanovas, 9, de Barcelona). D’allí es porta a Àngel Segura Solé que n’és la primera mà que comença a dissenyar i esmaltar les obres Cirera. El treball era dur, ja que cada dia calia fer una mufla i apuntar a la paret, per falta de paper, les hores fetes. Els primers anys el perfilat del dibuix era de color negre. Segons l’Àngel Segura també es pintava vidre d’en Gordiola Mallorca, normalment amb motius senzills, que després es retornava a l’illa.

 

La firma

En Genís Cirera ni dibuixa ni esmalta, només hi posa la firma i com a molt ompla el dibuix, fet per d’altri, amb fulletes ràpides. Tenia mala lletra i les factures de vegades les havia de fer l’Àngel. Més tard serà la seva filla Mercé qui firmi, i , prou més tard quan ella era malalta i ja no baixava al taller era Manel Royo qui la substituïa.

 

Mercé Cirera Olivé

Biografia

Mercé Cirera neix a Badalona en 1916, i als 14 anys comença  a treballar. D’altra banda en 1948 es casa amb Mariano Royo Cortés. Aquest s’associa amb Ginés i entra a treballar en el taller. Hi estarà molts anys, fins a 1964, en que se separa del seu sogre i s’estableix pel seu compte.

Formació

Genís Cirera va posar a treballar la seva filla Mercé, de 14 anys, amb l’Àngel Segura. Per indicació d’aquest estudiarà dibuix a l’Acadèmia Baixas. Així mateix serà ella qui, més tard, introdueixi l’or en el perfilat del dibuix.

En 1935 l’Àngel Segura Solé se’n va a la vidrieria d’Enric Riera, perquè n’estava cansat del tracte rebut per Ginés, d’una part i per una altra per la possibilitat de poder firmar amb el seu nom les obres que dissenyava.

Mestratge

Ella fou qui ensenyà, entre d’altres, als seus nebots Manel i Florentino Royo Navarro, però serà Manel qui farà estudis de dibuix i pintura. Genís es retira quan Mercé es fa càrrec del taller.

 

Ampliació i canvi de domicili social

Sobre 1949 el taller es trasllada a un garatx del carrer Còrsega 507, entre Nàpols i Sicília. Era un garatx profund on el taller estava al fons i vora carrer era el veritable garatx. La teulada era d’uralita i és per això que hi feia prou de fred a l’hivern i de calor a l’estiu. Allí hi treballa tota la família, els Royo, els seus nebots Manel i Florentino, una tal Roser, Carmen Rosell Villa, que va entrar a treballar als 14 anys i fou molt amiga de Mercé Cirera, i el senyor Teixidó, vigilant del garatge. En 1960 hi entra a treballar Rosa Picó Agustín.

El taller de Còrsega, 507 tanca les seves portes en 1965. En aquest solar gran Maria Cirera Olivé hi fa un bloc de pisos.

 

Taller “Ginés Cirera”

Tot i això, sobre 1965, Antoni Sallent Solé, marit de Maria Cirera Olivé, germana de Mercé, obra un taller de vidre esmaltat, amb la mateixa firma Cirera, al carrer Sardenya, entre Pare Claret i Indústria. L’anomenen en castellà “Ginés Cirera”. El dirigeix Rosa Picó i tenen vora 10 treballadors, entre ells el mufler Teixidó, Sara, Maria, la seva germana Isabela, Olga, Asun i Ramón Nualart que s’incorpora en 1965 per espai de 6 anys. Es fan nous dissenys, però finalment el taller tanca en la dècada dels 70.

Genís Cirera Casanova mor a Barcelona  el 25 de gener de 1970.

 

Peces

Cirera - Gerro del carruatge cap al castell
Cirera – Gerro del carruatge cap al castell
Cirera - Gerro del Carruatge cap al castell
Cirera – Gerro del Carruatge cap al castell

 

Gerro del carruatge cap al castell

Vidre incolor emmotllat i esmaltat.
17,3 x 24,0 cm
Catalunya, 2n terç s. XX

Contenidor cilíndric a la base circular buida, perllongat en obertura fins la boca. Dibuix perfilat en negre. Escena nocturna de l’arribada al castell d’una carrossa, amb el seu conductor i dos criats drets al darrera, vestits de lliurea. Hi ha una altra castell més gran amb un riu i un cigne. Colors vermells, blaus, verds, grocs, i blancs.

 

Cirera - Plat Sant Jordi
Cirera – Plat de Sant Jordi
Cirera - Plat Sant Jordi
Cirera – Plat Sant Jordi

Plat de Sant Jordi

Vidre incolor bufat en motlle i esmaltat.
4,4 x 32,9 cm
Catalunya, 2n terç s. XX

Contenidor de base plana per fora i còncava per dins, de pared lleugerament alçada i ala còncava. Escena central de Sant Jordi, amb capa vermella i dalt d’un cavall blanc, atiant al drac i voltat de núvols grocs. A l’ala decoració com de vanos blaus i vermellosos, amb contrapunts negres, marrons, taronges i verdosos.

 

Cirera - Setrills
Cirera – Setrills
Cirera - Setrills Matrimoni
Cirera – Setrills Matrimoni

Setrills Matrimoni

Vidre àmbar bufat i esmaltat. Pèrdua a la cua d’un tap.
28 x 19 cm
Catalunya, 2n terç s. XX

Contenidor piriforme dividit a l’interior en dos dipòsits perllongat en dos colls de llavi reforçat. Tòts sinuosos i brocs cilíndrics oblics. Nansa vertical triangular i massissa amb estries helicoïdals. Parella de nanses buides en el cos central acabades en espiral. Nanses, brocs i nòdul del peu amb aplicacions en ziga-zaga o pinçats. Brocs coronats per taps amb cignes de coll sinuosos i d’ales estriades. Base cònica buida. Dibuixos perfilats d’or amb moltons, flors, estalactites i puntets. Cordons pinçats pintats de blanc, groc i vermell.

 

Bibliografia

Articles 

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàg. 87.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, “L’esmalt sobre vidre (1900-1935) Artistes i Artesans”. Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Biblioteca Abad Oliba, MNAC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, vol. II, pàg. 229.

CARRERAS BARREDA, Jordi, El vidre català, Brau edicions, Figueres, 2018, pàg. 52

Diccionaris

MARCH I REÑÉ, Martí., Diccionario “Ràfols” de Artistas Contemporáneos de Cataluña y Baleares, Diccionario “Ràfols”, Barcelona, vol I, pàg. 333, i làmina 149.

Exposicions

GALERIA “DAU AL SET”, Exposició “Cent anys de vidre artístic”, inclou una mostra de la seva obra. (foto)