Ampolla
Nom de l’objecte: Ampolla (botella), per a d’altres: pitxer.
Descripció:
L’ampolla de l’Institut de Valencia de Don Juan és una de les de més qualitat de les peces esmaltades catalanes i potser de les més antigues; segons Gudiol la gran gorra del tocat del bust masculí central es va introduir a Espanya, per influència flamenca, a principis de segle XVI. Un altre motiu interessant són les escates esmaltades al coll, un dels elements més característics de Murano.
El pintor romà Giovanni Maggi, en la col·lecció de dibuixos de la seva Bichierografia (1604), recull diverses botelles catalanes de forma molt similar a aquesta, encara que amb una important diferència, ja que apareixen representades amb tapa. Malauradament no s’ha conservat cap tapa, però ha servit per descartar l’ús de pitxer o gerro que tradicionalment se li atribuïa. No queda clara la seva autèntica funció, encara que podrien ser ampolles per a aigua de roses o simplement peces decoratives.
Ampolles esmaltades catalanes amb aquesta forma, amb alguna petita diferència, es conserven al Victoria and Albert Museum, al Museu de Murano, a la Hispanic Society de Nova York, en la col·lecció Rothschild i dos al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona.
Lloc de producció: Catalunya
Datació: Segle XVI
Dimensions: Alçada: 26,7 cm; diàmetre de la boca: 6,7 cm; diàmetre del peu: 9 cm
Material: Vidre
Material / Tècnica: Vidre bufat amb decoració esmaltada.
Forma d’ingrés: no consta
Número de museu: 3152
Estat: Bó
Referències bibliogràfiques:
– ARBAIZAR, Susana, Catàleg exposició El Mundo que vivió Cervantes, Madrid, Societat Estatal de Commemoracions Culturals, 2005, (núm. Cat.29, pàg. 282).
– FOLCH I TORRES, Joaquim, Els antics vidres catalans esmaltats, Quaderns de divulgació artística de la «Gaseta de les Arts», Editorial Políglota, 1926, Barcelona, làm. II.
– GUDIOL RICART, Josep. : Els vidres catalans (Monumenta Cataloniae, Vol. III), 1941, pàgina. 94, làm. 36
– RODRIGUEZ GARCÍA, Justina. : Els vidres esmaltats catalans (segles XVI i XVII), Espai, Temps i Forma, Història de l’Art, Sèrie VII, Núm. 13 (2000), pàgina. 105.
Comentaris del comissari: no consten
Link: no consta
Servidora
Nom de l’objecte: Servidora (Pie de postre)
Descripció:
La servidora, és dels vidres esmaltats catalans, la forma de la qual es conserven més exemplars. Lleugerament còncava va poder servir per presentar aliments en ocasions especials, encara que segurament s’exposava en els tinells de vidres al costat dels més preuats objectes de la casa. En els casos en què apareix l’anagrama de Jesús formant part de la decoració esmaltada, com en el centre d’aquesta peça, podríem intuir algun ús religiós. En aquesta peça apareix un dels motius més repetits en el vidre català, les petites fulles rodones i pedunculades, aquí amb una original i bella distribució de tiges enrotllades en espiral; aquestes fulles apareixen també en peces venecianes i en els boc esmaltats centreeuropeus (grans vasos cilíndrics per Cervesa realitzats entre els segles XVI i XVIII). L’anagrama central IHS amb una creu no és únic en el vidre esmaltat català. Apareix també, per exemple, en una servidora del Musée des Arts Décoratifs de París i en una ampolla del Museu de Murano.
Lloc de producció: Catalunya
Datació: Segle XVI
Dimensions: Alçada: 8,6 cm; diàmetre màxim: 21,3 cm; diàmetre de el peu: 8,3 cm.
Material: Vidre
Material / Tècnica: Vidre bufat amb decoració esmaltada.
Forma d’ingrés: No consta
Nombre del museu: 3148
Estat: Bó
Referències bibliogràfiques:
– ARBAIZAR, Susana. Catàleg exposició El Mundo que vivió Cervantes, Madrid, Societat Estatal de Commemoracions Culturals, 2005, (núm. Cat.30, pàg. 283).
– FOLCH I TORRES, Joaquim, Els antics vidres catalans esmaltats, Quaderns de divulgació artística de la «Gaseta de les Arts», Editorial Políglota, 1926, Barcelona, làm. XIII.
– GUDIOL RICART, Josep. Els vidres catalans (Monumenta Cataloniae, Vol. III), 1941, pp. 94-95, làm. 35.
– RODRÍGUEZ GARCÍA, Justina. Els vidres esmaltats catalans (segles XVI i XVII), Espai, Temps i Forma, Història de l’Art, Sèrie VII, Núm. 13 (2000), pp. 85-133.
Comentaris del comissari: No consten
Link: No consta