EDAT D’OR DEL VIDRE ESMALTAT CATALÀ

 

Presentació

Ens hem de remuntar als segles XVI i XVII, per veure el nivell assolit pels nostres artesans catalans en la tècnica del vidre esmaltat.

Les poques peces a les que podem accedir estan en museus de tot el món, especialment a Barcelona, i en algunes col·leccions privades.

Volem reunir aquí les fotografies d’aquestes peces, tal com expressava Mossèn Josep Gudiol i Cunill en el seu article a la Gaseta de les Arts (1924-06-15).

En aquest moment estem contactant amb els dipositaris d’aquestes peces. Tot i així ens trobem amb museus tancats o treballant en teleprocés, però sense contacte amb determinades bases de dades que radiquen a la central.

Agraïm la col·laboració que hem trobat en molts dels tècnics que hi treballen, així com l’encoratjament en aquest projecte.

Hem de recordar que les imatges que publiquem estan sotmeses a la propietat intel·lectual i que per reproduir-les s’ha de demanar permís als seus tenidors. De vegades els continguts de les web estan subjectes a una llicència de Creative Commons.

 

Els col·leccionistes

Els museus s’han generat a partir d’una col·lecció inicial d’objectes diversos que ha anat creixent per les donacions de grans col·leccionistes i de posteriors compres dels mateixos museus.

En el nostre cas “la dispersió internacional de gran part dels millors exemples del vidre hispànic à la façon de Venise, (…) és la conseqüència de dos fets ben significatius: en primer lloc, aquesta situació constata l’exportació de vidres hispànics a la manera veneciana en els segles XVI i XVII”.

Recordem la col·lecció del cardenal Del Monte (1549-1627), recollida, en part, en els dibuixos de Giovanni Maggi a la Bichierografia, en 1604. També, i a casa nostra, la de Isabel la Catòlica (1503), Felip II o Felip III.

“En segon lloc, l’important impuls del col·leccionisme de vidres en diferents països europeus des de les primeres dècades del segle XIX, que propicià l’exportació de molts exemplars fora de les nostres fronteres.

L’interès del col·leccionisme de vidres a casa nostra s’inicià bàsicament al llarg de la darrera dècada del segle XIX, quan els col·leccionistes nacionals, bàsicament catalans, es trobaren davant d’un camp força espoliat.”

Bibliografia

DOMÉNECH VIVES, Ignasi, “El col·leccionisme internacional de vidres hispànics”. Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2017, Bonaventura Bassegoda i Ignasi Doménech editors – Universitat Autònoma de Barcelona – Consorci del Patrimoni de Sitges, 2018, pàgs. 61-86.
https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2018/196868/merartcolmus_a2017.pdf

 

Característiques dels vidres esmaltats catalans

Hi ha una sèrie d’elements de clara procedència islàmica: el horror vacui, en quasi tots els objectes; el gust pels temes vegetals i geomètrics, així com la preferència per les figures d’animals i escenes de caça; l’aplicació de l’esmalt sense superposició de taques, etc.

Altres elements decoratius mostren un clar paral·lelisme amb Murano: les “imbricacions d’escates”; el muguet o lliri de les valls, de forma arrodonida i un o varis apèndix , motiu d’origen àrab; les perles o caboixons polícroms o daurats; els traços flamejants i serpentejants; per altra part la pasta vítria de moltes peces, per la seva lleugeresa, s’assemblen al cristallo venecià.

Bibliografia

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàgs. 49-50.

RODRÍGUEZ GARCÍA, Justina, Los vidrios esmaltados catalanes (siglos XVI y XVII), Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Hª del Arte, t. 13, 2000, pàgs. 85-133.
http://revistas.uned.es/index.php/ETFVII/article/view/2351/2224

RODRÍGUEZ GARCÍA, Justina, (1989), “Objetos de vidrio suntuario catalán en la “Bichierografia” de Giovanni Maggi (1604)”, D’Art, núm. 15, pàgs 181-191.
https://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100260/150949