Infància
Francesc Elías neix a Sabadell en 1892, en el si d’una família d’11 fills, entre ells Feliu “Apa” i Lluís “Anem” Elías Bracons. La seva mare enviuda i el seu germà gran, Feliu, es queda com el cap de casa. Aleshores envia Francesc d’aprenent a València a fer ceràmica (1904), sense un duro, semblant com farà amb el seu germà Jaume d’aprenent en una botiga que el fan dormir sota el taulell.
Formació
A València està amb la família del ceramista Quer, que tenia el seu negoci a Burjassot, el tracten com a un fill i aprèn l’ofici. La família ens comenta que estigué molt malalt i no se sabia si en sortiria. Després amplia la seva formació a Golfe-Jean (França) sota la direcció de Charles L’Hospied (1906-11).
Als 18 anys se’n va a treballar juntament amb Quer a Brasil, a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro, on aprèn tot el que és el gres i la seva fabricació, tècnica que després aplicarà a Barcelona.
Més tard, també amb Quer, ho feu a l’empresa Antonio Bayarri Hnos. a Burjassot. Va estar una temporada curta a París on coneix un grup d’artistes: Miró, Xavier Nogués, Llorenç Artigas, etc. I per casualitat s’hi troba amb dos germans seus: el Jaume i el Lluís.
Expansió
Al taller de Gustau Violet, a Prada, munta una secció de cerámica (1912) i fàbriques i tallers ceràmics a Ernani (1919), a Manises (1921) i -amb Violet- a Cerdanyola (1930). Des de 1917 fins a 1920 té una fàbrica de gres a Cornellà. Més tard s’estableix a Barcelona dedicant-se principalment a la decoració de vidre fins 1933. A Cornellà funda un taller de cerámica decorativa (1945), que després trasllada a Sant Just Desvern (1960).
Exposicions
Dibuixant i esmaltador de vidre
Exposa per primera vegada a la Sala Dalmau (1917) unes delicioses estampes, reproduïdes per mitjà de la xilografia, amb escenes d’amor i religioses. Cançons de Catalunya són les seves estampes, a destacar La festa major. També exposa uns vidres esmaltats molt celebrats per la crítica quant a la recuperació d’un art descuidat i en canvi de llarga tradició catalana. En 1927 participa en el Saló de Tardor de Barcelona junt amb l’esmaltador Josep Maria Gol. Hi presenta vàries peces de vidre esmaltat, les crítiques de les quals destaquen el bon gust i les seves pulcres realitzacions en vidre.
Entre les seves obres hi ha dos vitralls a l’escala d’una finca anomenada “La Barata”, situada al peu de la muntanya de Sant Llorenç. També dues vidrieres més a la sagristia amb dibuixos de Josep Obiols i una altra vidriera per a l’Hotel Majèstic de Barcelona. D’altra banda són conegudes les seves cristalleries, especialment la de l’Hostal del Sol, situat al Poble Espanyol, (amb uns coloms) que tingué molt d’èxit, així com d’altres per a restaurants del Passeig de Gràcia i particulars.
Segons la seva filla, va treballar amb Ricard Crespo amb qui feien objectes de vidre esmaltat a partir dels dibuixos d’en Xavier Nogués (borratxins, Ciutat de Barcelona, escenes de personatges, capses i uns medallons petits amb un Sant Jordi que penjaven del coll i d’altres grans per penjar a la finestra amb dues cadenetes, firmats amb les inicials C de Crespo i N de Nogués). També esmaltà algunes peces de vidre a partir de dibuixos del seu germà Feliu.
Pintor
Fou cofundador del grup auto denominat Els Evolucionistes, i participa en les seves exposicions de 1918,1923 i 1931.
Ceramista
Després de la guerra es va dedicar a la cerámica. Exposà vàries vegades a Barcelona (1933, 1934, 1954), a Vilafranca del Penedès, Olot i Figueres (1947), Reus (1948) i Monte Carlo (1953). Des de 1939 es dedicà a la producció industrial, triomfant com a ceramista. Es va jubilar als 90 anys
Mor a Barcelona en 1991.
Peces
Copa del gall
Vidre incolor bufat, emmotllat i esmaltat. Pèrdua en boca.
9 x 6,5 cm
Catalunya, 1a meitat s. XX
Contenidor acampanat sobre base massissa troncocònica. Figura d’un gall amb trets vegetals al voltant. Cercles taronja i verd en la base i boca. Colors verd, taronja i blau.
Got de magranes
Vidre incolor bufat en motlle i esmaltat.
6 x 7 cm
Catalunya, 1a meitat s. XX
Dipòsit troncocònic sobre base massissa plana. Decoració de magranes de color taronja i fulles verdes.
Got
Vidre incolor bufat en motlle i esmaltat.
7,7 x 9 cm
Catalunya, 1a meitat s. XX
Contenidor cilíndric obert en boca sobre base massissa. Dibuix sense perfilar d’un gos perseguint una llebra que s’acosta a un parell d’arbres. Domina el color taronja en la llebra, un dels arbres i un parell de filetejats dalt i baix del got, l’altre arbre és blau i el gos blanc i groc; pinzellades negres en determinant objectes. Els colors són mate com en tota la producció d’Elias.
Cristalleria «El panxut»
Vidre incolor, emmotllat i esmaltat.
7,9 x Ø 7,7 cm
Catalunya, 1a meitat s. XX
Dipòsit troncocònic sobre base massissa plana i boca oberta. Escena d’un personatge panxut i vestit amb casaca vermella, mitges blanques i botins marrons amb talons, a l’estil del s. XVIII, acompanyat de decoració vegetal blava, taronja, groga, roja i rosa. Filet taronja a la base i en boca.
Bibliografia
Diccionaris
MAINAR, Josep i FONTBONA DE VALLESCAR, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 1974, vol. 6, pàg. 532.
RÁFOLS, J.F., Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Edicions Catalanes S.A. y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona – Bilbao, 1980, vol. II, pàg. 366.
Articles
VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàgs. 88-89.
VIDAL I MAYNOU, Cecília, “L’esmalt sobre vidre (1900-1935) Artistes i Artesans”. Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Biblioteca Abad Oliba, MNAC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, vol. II, pàg. 231.
CARRERAS BARREDA, Jordi, El vidre català, Brau edicions, Figueres, 2018, pàgs. 49-50.
ANÒNIM, “En Francesc Elias”, Vell i Nou, Barcelona, núm. 40, 1917-04-01, pàgs. 335-336. (foto)
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352659
X.X.X., “Francisco Elías”, La Publicidad, Barcelona, núm. 13.664, 1917-04-02, pàg. 3.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1419419
T.S.R., “Els vidres d’En Francesc Elías”, Vell i Nou, Barcelona, núm. 62, 1918-03-01, pàgs. 96-97. (foto)
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352705
CABOT, Just, “Els vidres de Francesc Elies”, La Publicitat, Barcelona, 1929-04-25, pàg. 7.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1464337
CORTÉS I VIDAL, Joan, “Vidres de Francesc Elies”, Gaseta de les Arts, Barcelona, 1929-06-01, pàgs.149-150.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=584&anyo=1929
CORTÉS I VIDAL, Joan, “Francesc Elies Esmaltador”, La Veu de Catalunya, Barcelona, núm. 10.440, 1929-11-18, pàg. 4.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1264865
Ressenyes d’exposicions
ANÒNIM, Galerías Dalmau – Francisco Elías, La Publicidad, Barcelona núm.13.942, 1918-01-25, pàg. 1.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1419969
SACS, Joan, “En las Galerías Dalmau “Saló dels Evolucionistes””, La Publicidad, Barcelona, núm. 13.989, 1918-03-13, pàg. 4.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1420063
T.R.S., “Sala Dalmau. Primera del “Saló dels Evolucionistes””, Vell i Nou, Barcelona, núm. 64, 1918-04-01, pàg. 135.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352709
F.V., “Saló dels Evolucionistes”, La Revista, Barcelona, any IV núm. 61, 1918-04-01, pàg. 114.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1352227
LES ARTS, gasetilla: “Inaugural del Saló de Tardor”, La Publicitat, Barcelona, 1927-10-08, pàg. 6. (Elias, Gol)
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1463471
SOLDEVILA, Carles, “Saló de Tardor”, La Publicitat, Barcelona, 1927-10-19, pàg. 5.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1463489
BENET, Rafael, “El primer Saló dels Evolucionistes després de la reorganització”, La Veu de Catalunya, núm. 10.846, 1931-03-12, pàg. 5.
?
CORTÉS VIDAL, Juan, “El Saló dels Evolucionistes, març de 1918”, Destino, Barcelona, núm. 1.000, 1956-10-06, pàg. 57.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1338509