Servidora
Nom de l’objecte: Servidora o fruitera (Coppa su piede, footed dish)
Descripció:
Servidora decorada amb esmalts policromàtics; verd, blanc, groc i blau. El peu de campana invertida està pintat amb un motiu de ratlles verticals i punts d’esmalt verd, mentre que el nòdul aixafat per connectar-se a la copa presenta una decoració amb esmalts verds amb forma d’espirals. La servidora està pintada al centre amb un patró de trèvol de quatre fulles del que surten branques de fulles i campanetes en esmalt verd, groc i blau, coronades amb còpies d’ocells amb esmalt blanc. El conjunt està tancat dins d’un patró circular de flors i de fulles amb esmalt verd, groc i blau.
Lloc de producció: Catalunya
Datació: segona meitat del segle XVI.
Dimensions: Alçada 7,5 cm; Ø màxim 22 cm; Ø base 12 cm.
Material: Vidre transparent, incolor tirant a groc.
Material / Tècnica: Vidre bufat a l’aire; decoració d’esmalt polícroma.
Forma d’ingrés: Desconegut
Número de museu: AM 78
Estat: Íntegre
Referències bibliogràfiques:
– VICINI, 1998, pàg. 152
Comparacions (Confronti)
El mateix tipus de decoració de la peça del Museu Cívic de Pavia caracteritza altres peces bufades atribuïdes a la vidrieria catalana: un plat del British Museum (Tait 1991, pàg. 161, fig. 204) i d’altres dues del Museu d’Arts Decoratives de Barcelona (Mille Anni…1982, pàg. 110, fig.129); (FROTHINGHAM, 1956, fig.20); un pitxer del Victoria and Albert Museum (LIEFKES, 1997, pàg. 58, fig. 67) i una del Museu del Vidre de Murano (Mille Anni…1982, pàg. 111, fig.130); una confitera amb tapadora del Museu de Cluny (FROTHINGHAM, 1963, fig.8); un gerro del Museu Nacional de la Ceràmica de Sèvres (FROTHINGHAM, 1956, fig.12).
Comentaris del comissari:
Els bufats decorats amb esmalts amb flors i fulles verdes, a vegades enriquit amb ocells de plomes blanques, o amb figures femenines i masculines, estan adscrites a la producció de la vidrieria catalana. Aquesta decoració es distingeix de la caracteritzada per motius de fulles rodones i cadenes d’or, per la qual J. Rodríguez García especula una producció muranesa destinada a l’exportació a Catalunya, mentre que pels vidres pintats amb motius similars a la nostra peça, es confirma un origen català (BAROVIER MENTASTI, 2001, pàgs. 253-254).
Els motius decoratius amb esmalt de l’àrea espanyola van trobar un cert èxit a la producció històrica de finals del Vuit-cents i dels primers anys del Nou-cents, com està documentat en algunes fotos d’articles bufats produïts pels Germans Toso, datats al voltant de 1906, entre els quals hi ha una botella esmaltada imitant una original de l’àrea catalana, conservada al Museo Vetrario de Murano (Catalogo Fratelli Toso, s.d., n. 1886).
Link: no consta.