Cristalleries Planell
Cristalleries Planell va ser fundada, a l’actual barri de les Corts de Barcelona, el 30-04-1913. Tanmateix anà canviant d’accionariat, però sempre amb la presència de Leopold Planell i Porqueras (1885-1953), gran coneixedor del món vidrier.
La producció es caracteritzava per torns de treball llargs que cobrien les vint-i-quatre hores, durant set dies. La indústria vidriera tenia tot un entramat molt complex i delicat. A causa d’això, la presència del sindicalisme fou molt important en el món vidrier, i hi destacava l’hegemonia de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En la dècada del 20 Barcelona era una ciutat violenta tant per part de la patronal com de determinats sectors dels treballadors. En 1923 Leopold Planell i la seva dona patiren un atemptat, del que en sortí amb ferides irreparables al braç esquerra.
En realitat entre juny de 1917 i juny de 1921 a les Cristalleries Planell es produïren tres vagues i dues aturades, les quals representaren fins a 586 dies d’atur d’un total de 874 dies treballats.
CNT i la vaga dels nens
En el sector del vidre hi treballaven habitualment molts nens, segons explica l’arquitecte Antoni Vilanova. Aquest era un fet habitual en aquest sector: “Estava, no diríem consentit, però sí tolerat, el fet que de molt petits entressin a treballar els que després serien mestres vidriers.” En suma només cal revisar fotos de tallers i vidrieries per veure la presència de nens.
En altres paraules, era molt dur treballar en una fàbrica de vidre. I si eres una criatura, més. Els nens entraven a treballar una hora abans que els obrers adults. Per una part netejaven la fàbrica i encenien els forns, i per una altra part no cobraven aquesta hora. I això no era just. Com a resultat Francesc Pedra es planta.
Francesc Pedra i Argüelles (1914-2000)
L’any 1923 entrà com a aprenent de vidrier a Can Tarrida. El 1925, amb 11 anys, va ser un dels instigadors de la vaga d’aprenents del ram del vidre, organitzada per la CNT, i que es va escampar per totes les fàbriques de Barcelona, entre les quals les Cristalleries Planell. La vaga d’aprenents va durar dues setmanes. Dues setmanes aguantant les amenaces de patró i Guàrdia Civil. Però la guanyaren.
Va ser molt actiu sindicalment. En 1939 va travessar els Pirineus i va ser tancat a diversos camps de concentració a França, fins deportar-lo al de Magdeburg, prop de Berlín, on va rebre un tractament d’”esclau del nazisme”. Un cop alliberat, en 1945 va creuar clandestinament els Pirineus i es va reunir amb la seva companya Lola.
L’època d’esplendor
Però per contrarestar els efectes del sindicalisme, Planell va mirar d’oferir alguns avantatges als seus treballadors i promoure activitats socials. Així, per exemple, va crear una mutualitat i va condicionar un espai més còmode per a les talladores de vidre, que solien ser dones, que estiguessin embarassades. També va crear un orfeó i va organitzar activitats per a les famílies dels treballadors
La fàbrica era una de les indústries més importants ubicades a les Corts (Barcelona), i tingué els seus anys d’esplendor en la dècada dels 40. No obstant això el sector vidrier, en 1942, passà per una crisi per manca de fuel. Finalment l’empresa hagué de tancar les seves portes en 1957.
Secció de vidre decorat
Cristalleries Planell, segons catàleg de 1922, tenia una secció de decoració de vidre esmaltat al foc. I el dibuixant Josep Hurtuna hi col·laborava en el disseny de tota mena d’objectes i de decoració.
Peces
Gerro
Vidre incolor emmotllat i esmaltat.
18 x 13,5 cm
Catalunya, 2n terç s. XX
Contenidor cilíndric amb estrangulacions a la part baixa sobre base plana circular. Dibuix perfilat en negre d’un lleó rampant coronat d’aspecte ferotge, amb escut heràldic, resta amb la mateixa flor blanca de botó vermell. Filet vermell als llavis i bandes vermella i negre baix a la vora la base.
Gerro
Vidre incolor bufat en motlle i estampat (no esmaltat).
16,5 x 11,8 cm
Catalunya, 2n terç s. XX
Dipòsit troncocònic obert vers la boca i perllongat en forma cònica vers la base amb resalt anular. Base buida doblada i cònica. Decoració d’enramades blanques amb topets vermells. Al peu doble fil vermell, i daurat als llavis i a la protuberància.
Licorera
Vidre incolor bufat en motlle i estampat (no esmaltat).
19 x 10 cm
Catalunya, 2n terç s. XX
Contenidor troncocònic sobre base circular, obert en volum esferoïdal i acabat en coll cilíndric estret i llavi expansionat, coronat per un tap de vidre esmerilat, estrangulat i rematat per una esfera buida. Decoració d’enramades blanques trencades amb cercles vermells esmaltats. Fils d’or en la base, en el coll, en els llavis i en el tap.
Bibliografia:
PLANELL, Leopoldo: Historia del Gremio de Vidrieros de Luz y Soplo de Barcelona. Barcelona, Leopoldo Planell, 1948.
MOYA, S.; VILANOVA, A.: La indústria a les Corts: Les Cristalleries Planell. Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de les Corts. Guia de l’exposició, 1995. (fàbrica molt ben estudiada)
TATJER, M.; VILANOVA, A.; INSA, Y.: Les Corts, Memòria del passat industrial. Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC), 2005, pàgs 42-45.
ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS (AMDC), Una mirada de les Corts a través del vidre, 1913-1955, Ajuntament de Barcelona, 2017. (tríptic de l’exposició temporal a les Cristalleries Planell, repassa la història d’aquesta fàbrica). https://issuu.com/districtedelescorts/docs/cristalleries_9print_baixa