Pitxell
Nom de l’objecte: Pitxell (Pilgrim flask, vase, fiole de pèlerin, fiasca del pellegrino, botella)
Descripció:
La copa de vidre esmaltat (vegeu T352) i el pitxell o cantimplora de pelegrí demostren els triomfs aconseguits pels bufadors de vidre a la Barcelona del segle XVI en la fabricació de vidre “a la manera de Venise” (“a l’estil venecià”). Venècia i, sobretot, Murano, van dominar durant molt temps la producció de cristalleria de qualitat, molt cobejada a tot Europa. El govern venecià va imposar regulacions estrictes a las vidrieries, els vidriers i la distribució dels materials necessaris per produir cristallo, el vidre clar similar al cristall de roca per al qual eren coneguts. Barcelona va ser una de les poques ciutats d’Europa que va avançar en tècniques de vidre comparables a les mercaderies de Venècia. Després d’haver gaudit d’una dilatada història de vidre des del segle XI, Barcelona va guanyar la seva fama per la seva producció de cristall, que probablement es va fer amb la barrella d’Alacant (cendra de soda produïda a partir de plantes de sal), i es troba documentada als inventaris des del 1389. el segle XVI, els vidriers barcelonins van començar a fabricar vidres esmaltats en un moment en què els vidriers venecians havien començat a recórrer a altres tècniques. Característic dels articles esmaltats d’aquest període, el vidre es bufava prou gruixut per suportar l’aplicació a mà alçada de l’esmalt fos abans de la cocció; per incorporar el daurat s’aplicava pa d’or sobre una barreja d’oli o vernís amb un secant. El verd i el blanc eren els colors més comuns emprats en els esmalts, però també n’hi ha havia d’altres entre els que s’incloïen groc, blau, vermell i sèpia. De més a més de copes i cantimplores, les vidrieries del segle XVI fabricaven plats amb peu, gerres, decantadors, licoreres, gerres, tasses i gerros incloent-t’hi cantimplores de pelegrí. Molts pocs exemples d’articles d’esmalt del segle XVI sobreviuen, cosa que no sorprèn donades les seves delicades formes i fragilitat.
Aquest pitxell (cantimplora o matràs de pelegrí), realitzat a l’últim quart del segle XVI, destaca no només per la seva forma elegant, sinó també per l’imatge deliciosa d’un home i una dona agafats de la mà i flanquejats per xiprers i fullatge. Tal com passa amb la tradició vidriera islàmica, no es deixa res a la superfície sense decorar. El pitxell aplanat en forma de carbassa aplanada és una forma emprada per primera vegada pels romans i després pels artesans islàmics. Com el seu nom indica, els viatgers o «pelegrins» utilitzaven carbasses seques per transportar aigua en els seus llargs viatges. Al llarg dels segles aquesta forma va passar de ser un objecte útil d’ús quotidià a ser un article de luxe per esser exhibit, com és el cas d’aquest exemplar. Es ben conegut que les cantimplores de vidre venecià es feien per parelles per tal de commemorar matrimonis, i la imatge de l’afectuosa parella que veiem en el pitxell de Barcelona semblaria adient per a l’ocasió. Molt més rars que els seus prototipus venecians, existeixen d’altres exemplars de pitxells barcelonins del segle XVI a les col·leccions de l’Institut València de Don Joan, de Madrid; en el Museu del Disseny, Barcelona; en el Victoria and Albert Museum, de Londres; i en el Museu Vetrario di Murano,de Murano. Els pitxells del Museu Vetrario (inv. CI. VI núm. 00479) i de la Hispanic Society són gairebé idèntics en proporcions i són els dos únics exemplars amb el GOLLETE coll cònic. MCM
Lloc de producció: Barcelona
Datació: ca.1580
Dimensions: 23,5 x 14,6 cm
Material: Vidre
Material / Tècnica: Vidre incolor bufat amb esmalt policromat i daurat
Forma d’ingrés: Adquirit per Archer M. Huntington per a la Hispanic Society, 1911
Número de museu: T351
Estat: no consta
Referències bibliogràfiques:
– BARBER 1917 Edwin Atlee Barber. Spanish Glass in the Collection of The Hispanic Society of America. New York: The Hispanic Society of America, 1917, pp. 21-23, pl. 2
– CODDING ( ED. ) Mitchell A. Codding (ed.), Tesoros de la Hispanic Society: Visiones del mundo hispánico. Madrid, New York: Museo Nacional del Prado, The Hispanic Society of America, 2017, pp. 217-19, no. 98
– CODDING ( ED. ) 2018a [Spanish edition] Mitchell A. Codding (ed.). Tesoros de la Hispanic Society of America. Mexico City, New York: Museo del Palacio de Bellas Artes, The Hispanic Society of America, 2018, pp. 201-3, no. 96
– CODDING (ED.) 2018b [English edition] Mitchell A. Codding (ed.). Visions of the Hispanic World: Treasures from The Hispanic Society Museum & Library. New York: The Hispanic Society of America, 2018, no. 96
– FROTHINGHAM, Alice Wilson. Hispanic Glass with Examples in the Collection of the Hispanic Society of America. New York: The Hispanic Society of America, 1941, pp. 41, 131, pl. 2
– FROTHINGHAM, Alice Wilson. Barcelona Glass in Venetian Style. New York: The Hispanic Society of America, 1956, pp. 12-15, 23, frontispiece
– FROTHINGHAM, Alice Wilson. Spanish Glass. London: Faber and Faber, 1963, pp. 28-29, 43, pl. 3
– GUDIOL RICART, Josep. : Els vidres catalans (Monumenta Cataloniae, Vol. III), 1941, pàg. 81-112, làm. 54.
– LENAGHAN ET AL. ( EDS. ) 2000 Patrick Lenaghan, Mitchell A. Codding, Mencía Figueroa Villota, and John O’Neill (eds.), The Hispanic Society of America. Tesoros. New York: The Hispanic Society of America, 2000, pp. 170-71, no. 34.
– RODRIGUEZ GARCÍA, Justina. : Els vidres esmaltats catalans (segles XVI i XVII), Espai, Temps i Forma, Història de l’Art, Sèrie VII, Núm. 13 (2000), pàgs. 85-133.
Comentaris del comissari: no consten
Link:
http://hispanicsociety.emuseum.com/objects/2994/pilgrim-flask?ctx=50995ec7-00e5-4e48-a247-3ece276ca345&idx=1
Copa
Nom de l’objecte: Copa (Goblet)
Descripció: La copa de vidre esmaltat (vegeu T352) i el pitxell o cantimplora de pelegrí demostren els triomfs aconseguits pels bufadors de vidre a la Barcelona del segle XVI en la fabricació de vidre “a la manera de Venise” (“a l’estil venecià”). Venècia i, sobretot, Murano, van dominar durant molt temps la producció de cristalleria de qualitat, molt cobejada a tot Europa. El govern venecià va imposar regulacions estrictes a las vidrieries, els vidriers i la distribució dels materials necessaris per produir cristallo, el vidre clar similar al cristall de roca per al qual eren coneguts. Barcelona va ser una de les poques ciutats d’Europa que va avançar en tècniques de vidre comparables a les mercaderies de Venècia. Després d’haver gaudit d’una dilatada història de vidre des del segle XI, Barcelona va guanyar la seva fama per la seva producció de cristall, que probablement es va fer amb la barrella d’Alacant (cendra de soda produïda a partir de plantes de sal), i es troba documentada als inventaris des del 1389. el segle XVI, els vidriers barcelonins van començar a fabricar vidres esmaltats en un moment en què els vidriers venecians havien començat a recórrer a altres tècniques. Característic dels articles esmaltats d’aquest període, el vidre es bufava prou gruixut per suportar l’aplicació a mà alçada de l’esmalt fos abans de la cocció; per incorporar el daurat s’aplicava pa d’or sobre una barreja d’oli o vernís amb un secant. El verd i el blanc eren els colors més comuns emprats en els esmalts, però també n’hi ha havia d’altres entre els que s’incloïen groc, blau, vermell i sèpia. De més a més de copes i cantimplores, les vidrieries del segle XVI fabricaven plats amb peu, gerres, decantadors, licoreres, gerres, tasses i gerros incloent-t’hi cantimplores de pelegrí. Molts pocs exemples d’articles d’esmalt del segle XVI sobreviuen, cosa que no sorprèn donades les seves delicades formes i fragilitat.
La singular copa blava de cobalt (vegeu T352) representa la producció de Barcelona de productes esmaltats de principis del segle XVI. De forma semblant al que ocorre amb les copes d’argent del segle XV que apareixen en algunes escenes de l’Adoració dels Reis Mags, la silueta té la forma d’una campana invertida fixada sobre un nus acostellat i un peu cònic. El vidre blau de cobalt profund està adornat amb bandes de motius florals i flames, que distingeixen la decoració dels estils més naturalistes dels seus homòlegs venecians. Sembla que la peça s’ha daurat, però ara s’ha perdut. MCM
Lloc de producció: Barcelona, ca. 1500
Datació: ca. 1500
Dimensions: A 20.3 x D 15.2 cm
Material: Vidre
Material / Tècnica: Vidre blau cobalt, esmaltat de color verd, rosa i blanc; daurat
Forma d’ingrés: Adquirit per Archer M. Huntington per a la Hispanic Society of America, en 1912. Provenia de la col·lecció de Jacques Seligmann, París.
Número de museu: T352
Estat: no consta
Referències bibliogràfiques:
– BARBER 1917 Edwin Atlee Barber, Copa espanyola en la col·lecció de la Hispanic Society of America. Nova York: The Hispanic Society of America, 1917, pp. 21-23, pl. 2
– FROTHINGHAM, Alice Wilson Frothingham, Hispanic Glass:with exemples in the Collection of the Hispanic Society of America. Nova York: The Hispanic Society of America, 1941, pp. 41, 131, pl. 2
– FROTHINGHAM, Alice Wilson . Barcelona Glass in Venetian Style. Nova York: The Hispanic Society of America, 1956, pp. 12-15, 23, frontispici
– FROTHINGHAM 1963 Alice Wilson, Copa espanyola. Londres: Faber i Faber, 1963, pp. 28-29, 43, pl. 3
– GUDIOL RICART, Josep. : Els vidres catalans (Monumenta Cataloniae, Vol. III), 1941, pàg. 81-112, làm. 39.
– LENAGHAN ET AL. (EDS.) 2000 Patrick Lenaghan, Mitchell A. Codding, Mencía Figueroa Villota, i John O’Neill (eds.), The Hispanic Society of America. Tesors. Nova York: Th
– RODRIGUEZ GARCÍA, Justina. : Els vidres esmaltats catalans (segles XVI i XVII), Espai, Temps i Forma, Història de l’Art, Sèrie VII, Núm. 13 (2000), pàgina. 85-133.
Comentaris del comissari: no consten
Link:
http://hispanicsociety.emuseum.com/objects/4126/goblet?ctx=a37cccdf-7b26-4854-af85-5a9f4c7a051a&idx=141