El nom i el cognom
També denominada Elionor o Leonor Carreras i Torrescasana i de Campa, Elionor o Leonor Carreras de Urgell, Elionor o Leonor Carreras i de Campa.
Era filla d’Agustí Carreras i de Campa (Barcelona 1843-1907). Va ser esposa i deixeble del gran pintor Modest Urgell Inglada.
A l’inici de la seva carrera utilitzà com a nom de soltera els dos cognoms del seu pare, però de casada incorporà el del seu marit, amb qui es casà al Monestir de Montserrat en 1865.
Exposicions de pintura
– En 1866 vivien a Madrid, al c/ Ave María, 2. A l’Exposició Nacional de Belles Arts d’aquell any presentà l’esbós Efecto de luz artificial.
– Els primers anys de la parella residiren a Girona, al c/ de la Forca, però tenien dificultats econòmiques.
– En 1868 i organitzada per la Societat per a Exposicions de Belles Arts de Barcelona presenta paisatges de Girona: Orillas del Ter, Alrededores de Mata, El Prat, Bañolas i sis estudis de paisatge del natural.
– Seguidament, en 1868, perfecciona els seus estudis a l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de Lió (França). Poc després se’n van al Boulevard Clichy de Paris (1870). Allí prenen amistat amb Sara Bernardt, Dumas i Corot, passant temporades a Beck (Pas de Calais).
– En 1870 presenta a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona, quatre paisatges i l’obra Las lavanderas.
– En 1871 i a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona, exposa cinc paisatges. Vivia al c/ del Carme de la ciutat.
– En 1872 es presenta a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el quadre La precaución, que el va adquirir el col·leccionista Josep Brugada.
– També en 1872 participa en el Saló de Paris amb el quadre Rue de Vimbodí, quan residia a Toulouse.
De tornada a Catalunya (1874) es van establir a Vilafranca i La Geltrú, on naixeria el seu fill, el pintor Ricardo Urgell Carreras.
Va morir el 27-12-1907, als 64 anys.
Pel que es veu era pintora però també va fer incursions en el vidre esmaltat, amb plats, gots i d’altres. Enguany hem trobat la clau de la volta amb un vidre ovalat, signat per ella, amb les paraules “Verres Catalans”.
Bibliografia
Diccionaris
RÀFOLS, J.F., Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Edicions Catalanes S.A. y Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona- Bilbao, vol I, 1980, pàg. 234.
Nota: Gràcies a la troballa feta per Adrià Izcara en Els Encants de Barcelona (30/09/2024), d’un reclam de cartell de vidre esmaltat en francès i signat per ella, podem relacionar-la amb els seus estudis a França i d’altres peces signades.
Peces


Vidre incolor i esmaltat.
22 x 16 cm
Catalunya, segona meitat s.. XIX.
Reclam de botiga o de prestatgeria. Forma ovalada amb l’escut de les quatre barres, una parella de joves vestits de catalans, i al voltant una planta de campànules rematada per les paraules en francés «Verres Catalans». Colors: roig, groc, negre daurat, blanc, marró, blau i verd.


Vidre incolor bufat emmotllat i esmaltat.
3,2 x 24,2
Catalunya, 2a meitat s. XIX
Contenidor de base plana, paret còncava i ala estreta cilíndrica. Dibuix de dos angelets nusos arrossegant un pàmpol i un carràs de raïm. Tres sanefes diferents pugen per l’ala del plat. Colors rosa, verd, blau, vermell, marró, negre, groc i lila.


Vidre blau al peu amb copa incolora, bufat en motlle i esmaltat.
10 x 7
Catalunya, 2a meitat s. XIX
Contenidor troncocònic sobre peu de copa amb lleugera estrangulació, que després es perllonga en cilindre. Dibuixos de tres aspes en remolí, dibuixos geomètrics i filets amb boletes penjats de la boca. Colors groc i lila transparents, taronja, blau, verd i blanc.