Crespo Boquera, Ricard

Metodològicament hem separat la vida dels creadors dels vidres meravellosos, Crespo i Nogués, per tal de fer més àgil la  lectura d’aquesta pàgina. Cal consultar, doncs, la pàgina de Xavier Nogués.

 

Nogués - Crespo
Nogués – Crespo

Infància

Ricard Crespo Boquera nasqué a Cambrils el 1891. Fou el cinquè de set germans. El seu pare morí molt jove, tot just quan tenia nou anys i la mare quedà sola amb els fills, motiu pel qual aquell mateix any Ricard entrà a treballar a can Rigalt i Granell, una de les vidrieries més prestigioses de Barcelona. Allí va conèixer Francesc Elias, un noiet de 10 anys aprenent com ell i, com ell orfe de pare, amb qui conservaria l’amistat al llarg de la seva vida.

 

Formació

Crespo passà per tot l’aprenentatge de l’ofici de vidrier, que alternà amb l’estudi de les belles arts. A can Rigalt va aprendre les tècniques de decoració del vidre tallat i gravat. A l’Escola Superior de Bells Oficis, amb Francesc Quer, hi aprendria la tècnica i la fabricació de l’esmalt al foc sobre vidre, a més a més d’altres procediments, que més tard aplicaria als vidres en la decoració d’interiors.” Allí va conèixer, entre d’altres, Llorens Artigas, un altre dels bons amics que tingué. “Una vegada fet l’aprenentatge i la formació artística, entrà a treballar a Espejos Murguía S.A., on amb el temps portaria la direcció artística.

Ben aviat, gràcies al seu bon gust i a la perfecció dels treballs, Murguía faria la competència  als mateixos Rigalt i Granell. Si aquests últims havien estat els realitzadors de gairebé totes les obres dissenyades pels artistes del modernisme, que se serviren profusament del vitrall en la decoració sobretot d’interiors, Murguía els prenia el relleu materialitzant les produccions dels noucentistes, que a través de l’art-déco, es servia de vidres, miralls i jocs de llum i d’aigua.

Espejos Murguía rebé comandes tan importants com la realització de tots els vidres que intervingueren en les obres i la decoració de l’Exposició Internacional de 1929. Ricard Crespo col·laborà amb Buïgas, tant en la font lluminosa i els “espàrrecs” del passeig de Maria Cristina de Montjuïc, com més tard ho faria, de manera particular, en altres importants i nombrosos encàrrecs.

 

Primers gots esmaltats

A més a més de tota aquesta feina efectuada a la fàbrica, s’interessà particularment pels vidres esmaltats al foc i, ajudat per la seva esposa, Concepció Domènech (Conxa) amb qui s’havia casat el 1915, comença a fer-ne proves i experiments segons l’ensenyament rebut pel seu mestre Francesc Quer. Ella era qui veritablement calcava els dibuixos sobre el vidre i qui dipositava l’esmalt segons el color que ja venia indicat sobre el dibuix.

Una de les primeres realitzacions en aquest camp fou una sèrie de gots i copes amb una decoració feta a manera de petites perles en relleu amb esmalt de color blau i verd, que van tenir molt d’èxit. També diversos medallons sobre vidre pla que després adaptava a portes o finestres en encàrrecs particulars.

Crespo, persona de gran sensibilitat, era conscient que els seus vidres no passaven de ser unes peces tècnicament perfectes però sense vida. Enamorat de l’obra de Nogués i després d’una sèrie de converses amb Santiago Segura, propietari i ànima de “Galeries Laietanes”, aquest li encarregà una sèrie de gots esmaltats amb les figures de la llista de vins del “Celler”, que Nogués havia dibuixat cap a 1915-1916. Els gots d’aquesta etapa són més aviat gruixuts, no estan signats, els dibuixos estan perfilats en color negre i tenen una gamma de colors diferents dels de la paleta delicada de Nogués.

En 1923 Crespo va presentar tres peces de vidre, dos gots del “Celler” i un gerro, a l’Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors, organitzada pel F.A.D. de Barcelona i que fou decisiu per ell.

 

Col·laboracions

Crespo s’entusiasmà tant amb els resultats que va demanar a Xavier Nogués que li fes dibuixos preparatoris per a esmaltar-ne més. Tanmateix havien de passar encara uns anys perquè Crespo es sortís amb la seva, ja que tot i l’èxit assolit pels gots i les copes del Celler, Nogués no es decidí a fer dibuixos expressament per a la decoració de vidres fins al 1923. De fet, cap el 1922, Crespo havia ofert el seu taller a Nogués i d’altres amics com Humbert, Junoy i Feliu Elias, perquè experimentessin en directe tot el procés de l’esmalt al foc sobre vidre. Nogués s’hi entusiasmà.

De la mateixa manera Crespo també esmaltà els vidres de Manuel Humbert. En realitat la seva producció en aquest vessant no va arribar mai a ser tant nombrosa ni important com la de Xavier Nogués.

Feliu Elias també projectà dibuixos per a l’esmaltació de vidres, molts dels quals foren realitzats pel seu germà Francesc Elias i la resta per Crespo.

Oleguer Junyent, que entre les seves nombroses activitats ja havia projectat les vidrieres del Cercle del Liceu de Barcelona, executades pel mestre vidrier A. Bordalba, dibuixà diversos temes per ser esmaltats al foc, que Crespo dugué a terme. També feu uns gots per al servei de taula del vaixell Catalònia, propietat de Francesc Cambó, probablement també dibuixats per Junyent.

 

“Les trencadisses” de la Guerra

Amb la Guerra Civil el matrimoni deixà de pintar vidres “per mor de les trencadisses”. Tot acabà aleshores, sobretot l’humor. Començava l’època més dura: la preocupació per les filles de les quals van estar molt de temps sense saber-ne res, la colectivització d’Espejos Murguía i posteriorment el seu empresonament  a causa de la denúncia d’un operari de l’empresa, tot i que va ser per poc temps.

Acabada la guerra tornà com a director artístic d’Espejos Murguía, gràcies a tots els treballadors que el reclamaren com a tal. Morí el 1949 a Barcelona i Conxa a Mèxic el 1956, on s’havien exiliat les seves filles. [1]

Crespo Boquera, Ricard - Tres gots
Crespo Boquera, Ricard – Tres gots

Gots

Vidre incolor bufat en motllo i esmaltat.
11 x 7,4 cm
Barcelona, 1916-1923

Contenidors troncocònics sobre base plana. Colors negre, marró, beix, blau, lila, verd, blanc i rosa. Dibuixos perfilats en negre.

El primer got és una parella d’homes amb capes, l’un amb barret de copa i l’altre amb barret tou, a banda i banda d’una gran copa que hi ha enmig de la composició; sota, una filactèria amb la llegenda “Lo pa fa pança i lo bon vi mena la dança“. Correspon a la il·lustració de “Licors” la pàg. 23 de la carta de vins del “Celler” de les Galeries Laietanes

El segon correspon a la part superior del dibuix preparatori per a la coberta de la Carta de vins del “Celler” de les Galeries Laietanes. Composició de dues figures masculines entorn d’una  copa plena de raïm amb la filactèria on es llegeix “Visca la ciutat de Barcelona“, al voltant de l’escut coronat de la ciutat.

El tercer got és el d’un home amb barret de copa alta, brindant amb un altre home de condició humil, el qual trinca amb un porró, sota una filactèria amb la llegenda “Lo bon vi mata la cuca “. Correspon a la il·lustració de “Vins Generosos” a la pàg. 9 de la carta de vins del “Celler” de les Galeries Laietanes.

Bibliografia

Llibres

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués i els vidres esmaltats al foc, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, 1989 (tesi doctoral), pàgs. 99-109.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, “L’esmalt sobre vidre (1900-1935) Artistes i Artesans”. Miscel·lània en Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Biblioteca Abad Oliba, MNAC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999, vol. II, pàg. 229.

VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués (1873-1941), Fundació Xavier Nogués, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, 2010, pàgs 189-221.

Articles

CARRERAS BARREDA, Jordi, El vidre català, Brau edicions, Figueres, 2018, pàgs. 51-52.

Diccionaris

RÀFOLS, J.F., Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Edicions Catalanes S.A. y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona – Bilbao, 1980, vol. II, pàg. 323.

Ressenyes d’exposicions

ANÒNIM, Art Contemporani (fotos), Anuari del FAD 1923, Barcelona, pàg. 43.
https://ddd.uab.cat/pub/anufomartdec/anufomartdec_a1923v5.pdf

SOLDEVILA, Carlos, Una visita al vidrier Ricard Crespo, D’ací d’allà, 1925-05-00, pàgs. 158-159.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=125&anyo=1925

ANÒNIM, Exposicions, Esmalts sobre vidre de Crespo, originals de Nogués i Humbert (fotos), Gaseta de les Arts, Barcelona, 1928-06-01, 2ª época, any 1, pàg. 26.
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=584&anyo=1928

DÒRIC, Les arts decoratives a l’exposició Internacional de Barcelona 1929, L’obra dels artistes reunits, Arts i Bells Oficis, 1929-12, pàgs 220-224, 240, 248.
https://ddd.uab.cat/pub/artbelofi/artbelofi_a1929m12.pdf

[1] VIDAL I MAYNOU, Cecília, Xavier Nogués (1873-1941), Fundació Xavier Nogués, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, 2010, pàgs 199-205.